Gabriel Balart i Crehuet


Foto del Gabriel Balart i Crehuet al 1891.

 

(Barcelona - Catalunya - Espanya)

 

Director Titular de l'Orquestra
del Gran Teatre del Liceu
període 1853~1874
 

e-mail

agraïments
 


Biografia

Hola, el meu nom és Gabriel Balart i Crehuet.

Vaig nèixer a Barcelona el 8 de juny de 1824, al carrer Conde del Asalto, ara carrer Nou de la Rambla, número 43, 3er pis.

De solter, vaig viure al tercer pis del número 291 del carrer Consell de Cent, de Barcelona

Em vaig casar amb na Balbina Sobrevals Planella (1844~1932), el 31 de gener de 1877, i vam viure al segon pis del número 6 de la Rambla del Centre de Barcelona.

Varem tenir tres fills: el Gabriel, la Concepción i el Josep.

La Concepció va morir a poc de nèixer. El Gabriel i el Josep també es dedicaren a la música. Com jo, el Josep també va compondre algunes peces tot i que va morir molt jove, quan encara era estudiant. El Gabriel va ser violinista i treballà molts anys a l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu.

Vaig ser-hi al jurat d'alguns premis musicals, com:

  • El concurs de composició, de 1863, per premiar la millor copmposició per a veus soles, guanyat per Baltasar Saldoni.

  • El concurs promogut per l'Ateneu Català, el 1866, amb un premi de 5.000 reales oferts per la Societat Prado Catalán, a la millor simfonia per a grande orquesta. Va propiciar la creació simfònica local. Va guanyar el premi en Joan Casamitjana.

  • El concurs de piano promogut des de 1872 per Joan Baptista Pujol, guanyat per Carlos G. Vidiella. També el de 1974, guanyat per l'Antoni Nicolau.

Junt amb Candi, Font, Cornet i Mas, Vidal i Llimona, Escalas, i Arteaga, vaig ser membre de la primera junta, presidida per Casamitjana, de la Societat Santa Cecília (1872, iniciativa de La España Musical).

Vaig ser compositor, director d'orquestra i pedagog al vuitcentisme. Vaig ser formador dels principals músics modernistes, com Antoni Nicolau, Domènec Mas i Serracant, Josep M. Comella, Miquel Domènech i Español, i altres.

A l'octubre de 1861, vaig participal a la "Reunió de l'Odeón", al saló de descans (Mateu Ferrer, Gabriel Balart, Luis de Olona, Manuel Angelón, Antonio Bofarull, Mariano Soriano Fuertes, Antonio Altadill, Josep A. Clavé, Nicolau Manent, Pere Tintorer, Ceferí Tresserra, Marcial Busquets, Adolf Blanch, Antoni Rius, Antoni Gordon, Ramon Leandre Sunyer, i altres personalitats del món de la literatura i la música), Aquesta reunió va confirmar l'augment del moviment en favor de la sarsuela, gràcies a la sedimentació del gust francés.

Junt a d'altres companys, com Obiolls, Cuspinera, Gavagnach,... vaig empendre una tasca per la divulgació del repertori liederístic català i internacional, gènere que unia poesia i música, epígon de la música culta.

En la meva producció musical va predominar el repertori líric juntament amb l'interès que al meu temps assolí l'obra instrumental. També vaig acusar la influència de l'italianisme i de l'escola francesa, a voltes descriptivista.

A banda de la meva obra lírica, l'orquestal tingué sempre ressò, principalment la segona simfonia, Concepción (en memòria de la meva filla), de 1857, amb la qual vaig triomfar també a Madrid, i la cinquena, La cacería, amb la que vaig obtenir el premi de l'Ajuntament de Barcelona a la millor simfonia descriptiva,
al certamen musical de les festes de la Mercè de 1877.

 

Vaig traspassar el dia 5 de juliol de 1893, després d'una llarga malaltia (esclerosi múltiple), i vaig ser enterrat al nínxol 1368 del Cementiri del Poble Nou de Barcelona. Al Liceu, em va substituir l'Antoni Nicolau, que cedí el càrrec a Francesc de Paula Sánchez Gabagnach, ambdós deixebles meus.

© 2007, per l'Andreu Sauca i Balart

  Actualitzada el 12-oct-2013