Hola, el meu
nom és
Gabriel Balart i Crehuet.
Vaig
nèixer a Barcelona el 8 de juny de 1824, al carrer Conde del Asalto, ara
carrer Nou de la Rambla, número
43, 3er pis.
De solter, vaig
viure al tercer pis del número 291 del carrer Consell de Cent, de
Barcelona
Em vaig casar amb na Balbina Sobrevals
Planella (1844~1932), el 31 de gener de 1877, i vam viure al segon pis del
número 6 de la Rambla del Centre de Barcelona.
Varem tenir tres fills:
el Gabriel, la Concepción i el Josep.
La Concepció va
morir a poc de nèixer. El Gabriel i el Josep també es dedicaren a
la música. Com jo, el Josep també va compondre algunes peces tot i que va
morir molt jove, quan encara era estudiant. El Gabriel va ser violinista i
treballà molts anys a l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu.
Vaig ser-hi al jurat
d'alguns premis musicals, com:
-
El concurs de
composició, de 1863, per premiar la millor copmposició per a veus
soles, guanyat per Baltasar Saldoni.
-
El concurs promogut
per l'Ateneu Català, el 1866, amb un premi de 5.000 reales oferts
per la Societat Prado Catalán, a la millor simfonia per a grande
orquesta. Va propiciar la creació simfònica local. Va guanyar el
premi en Joan Casamitjana.
-
El concurs de piano
promogut des de 1872 per Joan Baptista Pujol, guanyat per Carlos G.
Vidiella. També el de 1974, guanyat per l'Antoni Nicolau.
Junt amb Candi, Font,
Cornet i Mas, Vidal i Llimona, Escalas, i Arteaga, vaig ser membre de la
primera junta, presidida per Casamitjana, de la Societat Santa Cecília
(1872, iniciativa de La España Musical).
Vaig ser compositor, director
d'orquestra i pedagog al vuitcentisme. Vaig ser formador dels principals
músics modernistes, com Antoni Nicolau, Domènec Mas i Serracant, Josep
M. Comella, Miquel Domènech i Español, i altres.
A l'octubre de 1861, vaig
participal a la "Reunió de l'Odeón", al saló de descans (Mateu
Ferrer, Gabriel Balart, Luis de Olona, Manuel Angelón, Antonio Bofarull,
Mariano Soriano Fuertes, Antonio Altadill, Josep A. Clavé, Nicolau
Manent, Pere Tintorer, Ceferí Tresserra, Marcial Busquets, Adolf Blanch,
Antoni Rius, Antoni Gordon, Ramon Leandre Sunyer, i altres personalitats
del món de la literatura i la música), Aquesta reunió va confirmar
l'augment del moviment en favor de la sarsuela, gràcies a la
sedimentació del gust francés.
Junt a d'altres companys,
com Obiolls, Cuspinera, Gavagnach,... vaig empendre una tasca per la
divulgació del repertori liederístic català i internacional, gènere que
unia poesia i música, epígon de la música culta.
En la meva producció
musical va predominar el repertori líric juntament amb l'interès que al
meu temps assolí l'obra instrumental. També vaig acusar la influència de
l'italianisme i de l'escola francesa, a voltes descriptivista.
A banda de la meva obra lírica, l'orquestal tingué sempre ressò,
principalment la segona simfonia, Concepción (en memòria
de la meva filla), de 1857, amb la qual vaig triomfar també a Madrid, i
la cinquena, La cacería, amb la que vaig obtenir el premi
de l'Ajuntament de Barcelona a la millor simfonia descriptiva,
al certamen musical de les festes de
la Mercè de 1877.
Vaig
traspassar el dia 5 de juliol de 1893,
després d'una llarga
malaltia (esclerosi múltiple),
i vaig ser enterrat al nínxol 1368 del Cementiri del Poble Nou de
Barcelona. Al Liceu, em va substituir l'Antoni
Nicolau, que cedí el càrrec a Francesc de Paula Sánchez Gabagnach,
ambdós deixebles meus.