Estrenes
EL
– Estrenes al
Liceu
Destaca el fet que dels
37
títols d’òpera que en Gabriel Balart va dirigir al Liceu, 16 són estrenes
al Teatre.
Les estrenes al Liceu
(eL) són obres
estrenades abans (possiblement al Teatre Principal) i corresponen al repertori
tradicional de l’època (obres de Donizetti, Bellini o Rossini).
EB
– Estrenes a Barcelona
A les estrenes a
Barcelona (eB) trobem compositors com Pacini, Petrella o Ricci i també dels nous
corrents europeus com Verdi (del qual a més d’estrenar el Trovador, que acabarà
essent una de les obres més representades al Teatre, en dirigí una gran part de
les seves òperes) o els francesos Auber i Halévy (membres destacats de
l’anomenada Grand Opéra, que va tenir una important presència en aquells anys).
Es significativa la seva participació en la direcció de l’obertura de Rienzi
de Wagner al 1874 (primer cop que sonaven al Liceu les notes d’aquest compositor
i nou anys abans de l’estrena a Barcelona de la primera obra de Wagner: Lohengrin).
S'ha de destacar que aquesta obra es va interpretar com a
complement d’una altra òpera, fet molt habitual a l’època; però el normal era
que ambdues peces fossin dirigides pel mateix mestre. El fet que en Balart, que
en aquell moment no estava vinculat al Teatre, s’encarregués de la direcció de
l’obertura és simptomàtic del seu interès pels nous corrents musicals europeus.
EA
– Estrenes Absolutes
En quant a les estrenes
absolutes (eA), sembla que Balart estigués, també,
interessat en destacar les
obres dels compositors locals (de fet l’òpera La figlia del deserto
de Freixas fou la primera òpera d’un compositor del país estrenada al Liceu).
Aquesta vessant és palesa en la participació d’en Balart (junt amb Eslava,
Arrieta, Monasterio i Calahorra) al jurat d’un concurs per a premiar òperes
espanyoles convocat pels editors Bonifacio Eslava i Antonio Romero, a
suggeriment d’Emilio Arrieta i Hilarion Eslava, a Madrid el 1869 (Joaquín Turina
Gómez. Historia del Teatro Real. Alianza Editorial. Madrid 1997. Pàg.
115).
|
